Siguenos, pon tu email

miércoles, 25 de mayo de 2016

UGT-INFORMA = Compensación Festivos Intersemanales Dpto. Aparcaments

Nota informativa sobre la reclamación realizada por la Sección Sindical de UGT de Festivos Intersemanales para su rectificación por parte del Departamento de Aparcaments.


lunes, 23 de mayo de 2016

miércoles, 18 de mayo de 2016

UGT-INFORMA = Contingència comuna versus professional

Quan un treballador o una treballadora causa baixa per una malaltia comuna ens trobem davant una baixa per Incapacitat Temporal (ITCC) per contingències comunes i quan és per accident laboral o malaltia professional ens trobem davant d’una incapacitat temporal per contingència professional (ITCP).

La diferenciació es fa, no per l’origen de la patologia que a efectes de salut seria molt rellevant, sinó per criteris econòmics i quin organisme es fa càrrec de la compensació econòmica del treballador durant aquesta situació de baixa, que pot ser o la sanitat pública (pressupostos generals de l’Estat) o la mútua (a càrrec a les cotitzacions per contingències professionals que fem tots i totes cada mes).

Sembla que no hauria de costar diferenciar quan ens trobem davant una contingència o altra, però la realitat és més aviat tot el contrari. Des que la gestió per contingència comuna és gestionada per les mútues col·laboradores de la Seguretat Social veiem com la transferència de contingència professional cap a contingència comuna ha anat en augment i fins i tot, com s’ha incrementat la reclamació mitjançant els jutjats socials.

Si ens fixem en com actuen la majoria de les mútues respecte a la contingència professional, trobem un denominador comú que totes apliquen, com si es tractes d’una malaltia comuna, les taules de mitjana de dies de baixa on tenen en compte: l’edat, la professió i la patologia (és indiferent l’ordre). Totes donen l’alta per curació, estiguis o no curat. Cal recordar que quan s’ha produït un accident laboral o es tracta d’una malaltia professional, les mútues són les úniques que poden expedir la baixa i l’alta. També tenim un altre denominador comú que els permet generar confusió, és la diagnosi de la patologia que pateixes, no és mai especifica, sempre és genèrica i difusa (a posteriori que es pugui identificar com una malaltia comuna).

Aquest fet es dóna sobretot en les professions on es produeixen moviments repetitius, manipulació de càrregues i postures forçades. Aquests treballadors/es pateixen una major alteració en les articulacions en estar constantment, o durant un temps prolongat de la jornada diària, sota pressió o tensió, que fa que hi hagi una degeneració de les articulacions més accentuada i més aviat.

És en aquestes professions en les quals el treballador davant d’una alta mèdica de la mútua ha d’anar al metge del CAP, donat que no està recuperat, i aquest acaba expedint-li la baixa per considerar que necessita més dies de recuperació i és on es produeix la controvèrsia.

El treballador o la treballadora ha de començar un tràmit administratiu, que comença amb una reclamació d’aquesta alta i una petició a l’INSS de canvi de contingència que acaba majoritàriament als jutjats socials (segons les estadístiques del mateix INSS). Però el més impactant és que la mateixa mútua és la que acaba gestionant la baixa per malaltia comuna i la que proposa a la Inspecció Mèdica (ICAM) l’alta per curació i qui finalment decideix sobre la proposta és l’INSS, qui majoritàriament accedeix a la petició i concedeix l’alta proposada.

Des del meu punt de vista, aquesta situació, que no és voluntària ni desitjada pel treballador o la treballadora, és fruit de la reforma laboral que ha imposat el Govern del Partit Popular i les retallades a les quals  ha sotmets a tota l’Administració, particularment a la sanitat. Aquesta reforma s’ha dirigit bàsicament a reduir el cost econòmic de la IT i no hi ha cap criteri mèdic ni de salut de prevalença respecte a l’econòmic. Posa en primacia jeràrquica la decisió de la mútua respecte a la decisió de la sanitat pública. I el més sorprenent i pervers és que aquell que ha derivat el seu cost econòmic cap a la despesa pública acabi també influenciant i decidint sobre el pressupost públic.
Escac i mat!! A la sanitat pública?

Dionís Oña i Martín, Adjunt a la Secretaria de Política Sindical UGT de Catalunya
Font:  diaritreball.cat